El mes de febrer del 1994, el palafollenc Andrés Rabadán, es presentava a la policia Local de PLF assegurant que havia matat el seu pare amb una ballesta.
El jove, havia matat el seu pare a casa seva a St. Genís, amb 3 fletxes d’una ballesta. La seva mare s’havia suïcidat 12 anys abans, i des de llavors vivia sol amb el seu pare, ja que els germans grans havien marxat.
A banda de confessar el crim, també va explicar que ell era el responsable del descarrilament de 3 trens a la línia del Maresme, que havien dut de corcoll a les autoritats aquell inici d’any 94.
Llavors Rabadán va ser condemnat a 20 anys d’internament en un mòdul psiquiàtric penitenciari, del que no ha sortit ni un sol dia.
14 anys després la vida de Rabadán passarà a les pantalles de cinema sota el títol “Les dues vides d’Andrés Rabadán” que aquests dies s’està rodant sota la direcció del català Bonaventura Durall, qui ja havia fet el documental El Perdó basat en la vida del palafollenc. El guió de la pel·lícula és obra del mateix Rabadán.
Des de la seva entrada a la presó Rabadán ha escrit dos llibres, Historias de la carcel, i Cursillo Davi, que es publicarà en breu, ha fet exposicions dels seus dibuixos, i s’ha casat amb una voluntària de presons.
També ha protagonitzat diferents intents de fuga en les diferents presons en les que ha estat, un intent de suïcidi i ha estat sentenciat a un any i mig extra de presó per envair una carta amb amenaces a una infermera de presons.
Rabadán no ha pogut sortir de la presó cap dia en aquests anys, ja que no ha gaudit de cap permís penitenciari, cosa que denuncia el seu advocat, qui assegura que Rabadán no es medica des del 2002 perquè ja no ho necessita. L’advocat assegura que si va ser declarat innocent al judici, i ja no es medica, no entén perquè continua a la presó.
La pel·lícula es va començar a rodar ara fa un mes amb l’actor Alex Brendemulh com a protagonista.
