Amb l’arribada de l’estiu i la calor, tothom vol gaudir de les platges del nostre litoral, acompanyats també pels centenars de milers de turistes que visiten les costes. Tot plegat, aquesta campanya implica una gran inversió per part dels consistoris.
Si bé els banyistes no són conscients del cost que comporta estendre la tovallola, els ajuntaments veïns, com els de Blanes, Malgrat, Pineda o Calella, cada vegada estrenyen més els seus pressupostos per mantenir la qualitat del litoral.
Els consistoris són plenament conscients que el màxim atractiu turístic de les seves poblacions són principalment les platges, i és que, en molts casos, aquestes representen el principal motor econòmic de les seves localitats.
Tot i que els ajuntaments no tenen competències directes sobre la línea costanera, sí s’han hagut de fer càrrec del seu manteniment.
Per aquest motiu, ajuntaments, com el de Calella, ja han presentat recursos contra la forma d’aplicació del cànon d’ocupació del litoral, que recapta l’Estat.
Aquest cànon, marcat pel Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, cobra anualment a les administracions locals per les activitats i les instal•lacions que ocupen a les platges. El preu de l’impost ve determinat pel valor cadastral dels immobles que hi ha a la primera línea de platja. Els ajuntaments per la seva part ja han mostrat el seu desacord, ja que el valor impositiu que se’ls hi aplica es fonamenta tant en blocs de pisos com hotels, els quals tributen diferent.
