Monguilod, que havia patit durant més d’una dècada atròfia multisistèmica, un tipus de Parkinson que no el deixava valer per si mateix, ha mort aquest dimecres.
El seu cas es va especialment notori a principis d’aquest passat estiu, després que ell mateix fes públiques les seves reclamacions a la classe política perquè es legalitzés l’eutanàsia i poder, així, morir «dignament».
Monguilod emplaçava a l’administració a reconèixer que decidir sobre la mort «és un dret fonamental», i que «ningú hauria d’intervenir en la voluntat d’una persona que vulgui morir si no és per ajudar-la». Durant aquest temps, Monguilod havia demanat una mort digna per «deixar de patir».
En un inici, el tipus de Parkinson que patia aquest veí malgratenc es manifestava amb símptomes que eren gairebé imperceptibles, però amb el pas del temps s’havia anat agreujant.
Tot i que Monguilod havia fet extensiva la seva demanda d’una mort digna també als metges, aquests li havien assegurat que, tot i comprendre la seva petició, no podien fer-hi res, ja que l’eutanàsia no és una pràctica legal a l’Estat espanyol.
Antoni Monguilod va deixar escrit al seu testament que, quan morís, donaria el seu cos a la ciència.
