L’Ajuntament de Malgrat de Mar és un dels 117 municipis de tot Catalunya que han presentat propostes a la segona convocatòria del Pla de Barris i Viles 2025-2029, amb l’objectiu de transformar i millorar zones urbanes vulnerables.
La Generalitat de Catalunya ha tancat el període de presentació de projectes d’aquesta segona crida, que busca reduir les desigualtats socials i territorials a través d’intervencions integrals en els barris. En el cas de Malgrat de Mar, el consistori ha posat el focus en el sector de Malgrat Nord-est, on es preveu realitzar actuacions de millora urbana, ambiental i social.
Malgrat no és l’únic municipi de la zona que busca finançament en aquesta convocatòria. Altres localitats del Maresme també han presentat els seus Programes de Memòria d’Intervenció Integral (PMII). Entre ells destaca Calella, que ha presentat un projecte per actuar a la zona de Capaspre-Dalmau.
Aquests projectes s’han de centrar en les anomenades Àrees d’Atenció Especial (AAE), que són zones amb rendes baixes, dèficits d’equipaments o problemes d’habitatge. La intenció del Govern és que les intervencions no es quedin només en la rehabilitació de places i carrers, sinó que entrin «allà on la gent fa vida» per millorar el confort dels edificis i la convivència.
En total, els 117 ajuntaments que s’hi han presentat han plantejat projectes que sumen un pressupost conjunt de més de 1.600 milions d’euros. Ara, la comissió de gestió del Fons de Recuperació Urbana avaluarà totes les propostes i serà el proper mes d’octubre quan s’informi de quins projectes rebran finalment les subvencions.
Segons les bases de la convocatòria, la Generalitat finançarà un percentatge del cost segons la població del municipi. En municipis d’entre 20.000 i 50.000 habitants, com podrien ser Malgrat o Calella, el Govern pot aportar fins al 60% del pressupost. Per a municipis d’entre 5.000 i 20.000 habitants, el finançament arriba al 70%.
Els projectes presentats han de complir amb tres pilars fonamentals. Aquests són les transformacions físiques (urbanisme i habitatge), la transició ecològica (infraestructura verda i eficiència energètica) i l’acció sociocomunitària (salut, educació i ocupació).
