L’associació Solidària Malgrat amb el Sàhara ha presentat als ajuntaments de l’Alt Maresme, entre ells el de PLF, una moció sobre l’actual situació al Sàhara Occidental per tal que sigui tractada en els propers plens dels consistoris.
L’entitat pretén que algun grup polític de cada ajuntament faci seva la moció i la presenti als plenaris per tal que els consistoris es defineixin sobre el desmantallament del campament saharauí de la ciutat d’Al Aaiun. El president de Malgrat amb el Sàhara, Josep Gelpí explica que ara caldrà que els ajuntaments vulguin tractar aquesta moció, i si cal, condemnar la situació a la zona. Gelpí ha criticat l’actitud del PSOE i del govern central, que no han condemnat l’acció del Marroc.
La setmana passada, el govern del Marroc va desallotjar de matinada el campament de protesta d’unes 20 mil persones que donaven suport a la demanda sobiranista dels saharauis. Des d’aquest moment el Marroc ha blindat la zona a nivell policial i també a nivell informatiu ja que no permet l’entrada de periodistes estrangers, especialment espanyols.
Els enfrontaments als carrers de la capital del Sàhara Occidental es van fer evidents en les primeres jornades del desallotjament i ara el control marroquí de la zona ocupada és total.
Gelpí explica que les entitats que treballen amb el Sahara es senten impotents davant la indefensió saharaui i la manca d’informació solvent des de Al Aaiun.
La moció de Malgrat amb el Sàhara s’ha presentat als ajuntaments de PLF, Tordera, Malgrat, Sta. Susanna, Pineda, Calella i St. Pol. Altres associacions de defensa saharaui han presentat mocions similars a la resta de poblacions de la comarca.
Moció de suport al Sàhara
PROPOSTA MOCIÓ DE LES ASSOCIACIONS “ARENYS AMB EL POBLE SAHRAUÍ”, “ESCOLA PER LA PAU AMB EL SÀHARA”, “ASSOCIACIÓ SOLIDÀRIA MALGRAT AMB EL SÀHARA” I “COL.LECTIU DE JOVES PEL SÀHARA DE PINEDA” ALS GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS DE L’AJUNTAMENT DE xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx SOBRE ELS ÚLTIMS FETS DEL SÀHARA OCCIDENTAL
EXPOSICIÓ DE MOTIUS:
Des de 1975 l’ordenament internacional no accepta ja la colonització de cap territori, i molt menys la invasió militar mitjançant l’ús de la força en l’administració colonial de territori no autònom, que encara no ha pogut exercir el seu dret de lliure determinació. Marroc és la única potencia regional del Nord d’Àfrica que manté ocupat militarment un territori en procés de descolonització, gràcies Al finançament de les grans potències. El poble sahrauí, sobirà legítim d’un dels territoris més rics del món en recursos naturals, es troba sotmès a l’espoli i l’opressió pel règim dictatorial marroquí. Davant l’autèntic genocidi al que es troba sotmès aquest poble, l’Estat Espanyol, potència administradora de l’antic Sàhara Espanyol, respon amb un silenci còmplice.
El poble sahrauí, qui al llarg de la seva història sempre ha manifestat un fort esperit de resistència anticolonial, va fundar el 10 de maig de 1973 el Frente POLISARIO com a moviment d’alliberació nacional, que protagonitza la direcció de la lluita sahrauí en el pla popular, militar, polític i diplomàtic. El 27 de febrer de 1976, el poble sahrauí va culminar el seu procés d’afirmació nacional amb la constitució de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) a la ciutat de Bir Lehlu. A partir d’aquest moment, en termes jurídics i polítics, la lluita per l’alliberació del territori del Sàhara Occidental es planteja com un procés d’alliberació de territoris ocupats.
Amb la signatura dels Acords de Madrid de 1975 entre Espanya, Mauritània i Marroc, es constitueix il·legítimament una administració provisional tripartida, amb la que mai es transfereix la sobirania del territori del Sàhara Occidental al seu legítim dipositari, el poble sahrauí. Aquest acord inicia el procés d’abandonament del territori colonial per part de l’Estat Espanyol, el qual efectua la seva retirada el 28 de febrer de 1976.
Des de l’ocupació militar il·lícita de l’exèrcit marroquí fins els nostres dies, Marroc exerceix el terrorisme d’Estat contra tot aquell, sigui o no sahrauí, que defensi la lluita legítima d’aquest poble. Durant 35 anys, el poble sahrauí resisteix a la brutal repressió exercida per les forces militars i policials marroquines.
Marroc porta 35 anys incomplint sistemàticament la legalitat internacional, representada per una multitud de Resolucions de la ONU, tant de l’Assemblea General com del Consell de Seguretat, així com fent cas omís de la doctrina del Tribunal Internacional de Justícia, i incomplint el Pla de Pau, sense que s’hagin activat mecanismes internacionals existents per sancionar Marroc.
Manifestem que la única solució favorable per al poble Sahrauí és l’aplicació en tota la seva extensió del seu dret d’autodeterminació mitjançant Referèndum, en totes les condicions ja expressades en la legalitat internacional, sota l’auspici de les Nacions Unides i de l’OUA (Organització Unió Africana).
EXPOSICIÓ DELS FETS:
A inicis d’octubre d’aquest any, cents, milers de sahrauís van sortir de les ciutats ocupades del Sàhara Occidental i van començar a organitzar campaments de protesta conta la sistemàtica política marroquí d’ “exclusió i marginació”. Aquests campaments van ser aixecats per poder manifestar-se i exercir el seu dret d’expressió, doncs fer-ho en els carrers de l’Aaiun o altres ciutats sahrauís és impossible.
Com a resposta, Marroc va enviar a l’inspector general de les Forces Armades, Abdelaziz Benani, el director de la Gendarmeria Housni Benslimane i a alts càrrecs de l’exèrcit, així com a unitats de les Forces Armades de la Gendarmeria i forces auxiliars que van procedir a rodejar a aquestes persones amb filats i a rebutjar l’abastament d’aigua, aliments o medicaments.
Des de les associacions d’amistat amb el Poble Sahrauí i altres col·lectius, traslladem la nostra preocupació davant la brutal agressió que ha exercit les forces de seguretat i l’exèrcit marroquí sobre la població sahrauí que es trobava en el “Campament Justícia i Dignitat”, el Campament de Gdeim Izik, aixecant en les zones de la ciutat de l’Aaiun, del Sàhara Occidental ocupat, la major manifestació de la història realitzada per el poble sahrauí.
La policia i l’exèrcit marroquí va tenir rodejat el Campament, es van produir nombroses agressions i va causar el primer assassinat d’un menor de 14 anys i ferides a altres persones, per bales assassines de l’exèrcit invasor conta la població civil sahrauí i impedint no només el pas d’aliments, aigua, medicaments, sinó també d’observadors internacionals i mitjans de comunicació al campament.
El campament estava integrat per més de 2.000 jaimes i de 20.000 sahrauís en actitud no violenta i decidida. A partir del trenc d’alba del passat dia 8 de novembre, l’Exèrcit del Marroc es va dirigir al Campament de Gdeim Izik (a 15 km de l’Aaiun), el va ocupar i desmuntar amb una violència sense sentit, destruïnt les jaimes i agredint salvatgement els seus ocupants, famílies sahrauís que intentaven denunciar la marginació social i econòmica del poble sahrauí a la seva pròpia terra, a més de reclamar el seu dret a l’autodeterminació.
Aquestes agressions s’han vist acompanyades per l’ocupació i la destrucció de les cases als barris sahrauís a l’Aaiun, de detencions arbitràries per part de la policia marroquina i patir agressions dels colons marroquins, amb pals, ganivets i altres eines, animats pels ocupants marroquins.
Aquesta agressió, avui ja no sabem amb molta certesa, ha deixat milers de víctimes i més de 20 morts entre els civils sahrauís. Enmig d’aquesta barbàrie, el govern del Marroc, fuig de les seves responsabilitats, amb mentides molt greus, amagant a la comunitat internacional, les detencions arbitràries de joves sahrauís, la desaparició de molts sahrauís després de ser detinguts, l’extensió social de polítiques de terror i la destrucció de cases i tota mena de propietats dels sahrauís.
El règim d’ocupació marroquí no permet l’entrada als mitjans de comunicació per amagar totes aquestes atrocitats. Marroc ha expulsat, negat acreditacions de premsa i bloquejat l’accés informatiu, com en els casos dels periodistes de Cadena Ser i de l’ABC.
Actualment estem sent informats per els activistes Antonio Velázquez i Isabel Terraza, amagats des de fa dies a la ciutat de l’Aaiun com milers de sahrauís perquè policies i militars marroquins entren per la força a les seves cases, els torturen i, molts moren víctimes d’aquestes tortures.
Denunciem que Espanya està violant la seva pròpia Constitució al renunciar a les seves capacitats administradores sobre el Sàhara Occidental (Territori no autònom, en vies de descolonització). La ONU sols reconeix a Espanya com a potència administradora del Sàhara Occidental fins que es realitzi el Referèndum d’Autodeterminació del poble Sahrauí. Els interessos manifestats d’Espanya, dits per la Ministra Trinidad Jiménez sobre la importància de Marroc en la seguretat nacional, les inversions econòmiques, les seves polítiques migratòries i els interessos de la Unió Europea sobre el Magreb, NO PODEN JUSTIFICAR UNA MASACRE COM LA QUE S’ESTÀ PRESENCIANT A LA CIUTAT DE L’AAIUN. Si els interessos econòmics i polítics que sosté Espanya amb Marroc són més importants que la vida dels seus ciutadans, Espanya està fomentant un conflicte abans que donar passos cap a la pau i la conciliació.
Per tots els fets exposats, es demana que el Ple Municipal aprovi el següent:
PROPOSTA D’ACORDS:
1.Instem a l’ONU, a la UE i a l’Estat Espanyol a que assumeixin les seves responsabilitats en defensa de la legalitat internacional, per el respecte als drets humans i civils i, a favor de la salvaguarda de les vides humanes. I instem a les Nacions Unides que intervinguin immediatament amb respecte a la seguretat de la població sahrauí.
2.La Unió Europea ha de paralitzar immediatament l’Estatut Avançat concedit a Marroc, per no respectar els drets fonamentals de la població sahrauí. Els Fons Europeus destinats a Marroc han de ser bloquejats. L’Acord de Pesca no ha de ser renovat.
3.El Govern espanyol, sent l’estat espanyol encara potència administradora del territori, ha de denunciar radicalment aquesta situació i demanar al govern marroquí que cesi en aquest assetjament i violència contra la població sahrauí. La nova Ministra d’Assumptes Exteriors, Trinidad Jiménez, ha de requerir del seu homòleg marroquí el compliment de les seves obligacions internacionals amb respecte a la població sahrauí.
4.Sol·licitem a les autoritats i a les institucions de la UE, i en particular a Catherine Ashton, Alta Representant de la UE per Assumptes Exteriors i Política de Seguretat, i a Trinidad Jiménez, Ministra d’Assumptes Exteriors del Govern d’Espanya, una condemna clara i sense ambigüitats a l’atac violent de Marroc sobre la població sahrauí.
5.Que l’ONU, la UE i el Govern espanyol exigeixi al Govern del Marroc la celebració del Referèndum d’autodeterminació, tal i com determinen les Nacions Unides.
6.Que l’ONU, la UE i el Govern espanyol exigeixi al Govern del Marroc que permeti i garanteixi la llibertat de premsa i de comunicació, sense cap intervencionisme ni tancament, per evitar-li haver de generar versions del que veritablement està passant en el Sàhara Occidental, ni obligar a cap cooperant haver de sortir del país sota amenaces i pressió per part de la policia marroquina, amb suport del govern marroquí.
7.Traslladar aquest acord a la Presidència del Govern espanyol, al Ministeri d’Assumptes Exteriors, Oficina de l’ONU a Madrid, a la Presidència de la Unió Europea, a l’Ambaixada del Marroc a Espanya, Consolat del Marroc a Barcelona i al President del Parlament de Catalunya. Així com també, traslladar l’acord a la Delegació del Front Polisario a Catalunya, l’ACAPS (Associació catalana d’Amics del Poble Sahrauí) i, CEAS-Sàhara (Coordinadora estatal d’Associacions solidàries amb el Sàhara).
Per últim, traslladar l’acord a l’Associació Thawra i l’Associació Resistencia Saharaui. Associacions que han tingut cooperants sobre el territori, a les quals els mostrem el nostre suport envers la seva tasca.
ARENYS AMB EL POBLE SAHRAUÍ
ASSOCIACIÓ SOLIDÀRIA MALGRAT AMB EL SÀHARA
COL.LECTIU DE JOVES PEL SÀHARA DE PINEDA
ESCOLA PER LA PAU AMB EL SÀHARA
Arenys de Munt, Pineda de Mar i Malgrat de Mar, 15 de novembre de 2010.
