Aquesta és la solució provisional que ha trobat l’Ajuntament perquè les persones que ocupen pisos per necessitat o aquelles famílies amb problemes econòmics tinguin garantit el subministrament d’aigua sense haver de punxar il•legalment la instal•lació.
Es tracta del que han batejat com el “comptador solidari”: un comptador a nom de Càritas que es posa als pisos ocupats amb una factura que paga l’Ajuntament amb càrrec a les partides socials.
El protocol ideat per l’Ajuntament té l’objectiu d’evitar la manipulació il•legal de les instal•lacions i alhora garantir el subministrament d’aigua als que no la poden pagar per problemes econòmics.
El problema és que per tenir un comptador instal•lat cal un contracte de lloguer o l’escriptura de propietat, i en el cas dels habitatges ocupants evidentment no existeix.
Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament va proposar a la taula local pel dret a l’habitatge instal•lar el comptador solidari, que la taula va avalar i posteriorment es va aprovar per ple. Segons el protocol que s’ha establert, hi ha dues línies d’actuació: per a les famílies que tenen un domicili i per als ocupants d’un pis. En el primer cas es fa un estudi de la situació familiar i en funció de les necessitats es paguen els rebuts, en una proporció que pot anar de la totalitat a només una part, depenent de les possibilitats de cada família.
En el cas dels pisos ocupats, la policia notifica als ocupants que tenen deu dies per anar als Serveis Socials de l’Ajuntament, que estudiaran el cas. Amb l’informe que avala que la família ocupant no té prou ingressos, es posa a l’habitatge el comptador, que va a nom de Càritas, i el paga l’Ajuntament. Una condició indispensable és que el titular del pis ocupat sigui un banc o una entitat jurídica, i no una persona física.
