Va ser un 3 d’abril del 1979, quan 1241 palafollencs van anar a votar per primera vegada en molts anys per escollir la composició del 1r consistori democràtic després de la mort del general Franco.
En aquells primers comicis només s’hi van presentar 2 partits polítics, CiU i l’Agrupació d’electors per PLF.
Aquella jornada electoral va tenir un índex de participació del 70.9% dels palafollencs amb dret a vot, que llavors sols era de 1750 persones.
CiU va guanyar els comicis per un estret marge de menys de 50 vots, cosa que va donar un consistori amb 6 regidors de la federació nacionalista i 5 regidors per a la formació independent de PLF.
El primer alcalde democràtic de PLF va ser el convergent Enric Font. La federació també tenia com a representants a Lluís Moner, Joan Puigdefabregas, Jaume Roura, Hilario Cuadrado i a Luís Ocampo. L’altre equip municipal estava format per Ramon Ribot, Salvador Sagrera, Pascual Martínez, Daniel Bellido i per Valentí Agustí.
Aquella primera legislatura va tenir en total 3 alcaldes diferent. Font va dimitir de forma irrevocable un any més tard, el 1980, ja que la seva vida professional es va veure afectada per la feina municipal. El va substituir en el càrrec un altre convergent, Lluís Moner, qui també dimitia mesos després per donar pas a Joan Puigdefragues com a nou alcalde, amb el suport de l’Agrupació d’Electors de PLF, que a partir d’aquell moment entraria a formar part del govern d’unitat amb 11 regidors amb cartera, cosa que va donar estabilitat al consistori.
En la primera legislatura PLF encara tenia carrers sense asfaltar, hi havia manca d’enllumenat públic o de clavegueram
L’agrupació d’Electors es va integrar l’any 83 al PSC i amb aquestes sigles va guanyar les eleccions municipals d’aquell any, convertint a Valentí Agustí com alcalde de PLF, càrrec que ocupa des de llavors.
