Ho diuen les dades de l’informe 2010 de la Qualitat ecològica dels rius que cada any elabora la Diputació de BCN.
L’estat ecològic es determina a partir de mesuraments de la temperatura de l’aigua, el PH, la conductivitat o la concentració d’oxigen dissolt i la presencia a l’aigua d’amoni, de nitrats, de fosfats, de clorurs o de sulfats. Amb aquests paràmetres es determina la Qualitat Ecològica de diferents punts de les conques dels rius.
En el cas de la Tordera i dels seus afluents, s’han estudiat 19 punts diferents. D’aquests només 3 tenen la qualificació de Molt Bona, i 12 més com a bona. Aquests 15 punts estan, tots ells, situats a la part alta del riu, a la zona del Vallés, mentre que quan el riu entra al Maresme els indicadors de qualitat baixen i és on troben les zones mediocres o dolentes de la conca de la Tordera.
Justament les pitjors dades es registren al Delta del riu, entre Malgrat i Blanes, on es dóna l’únic resultat d’estat dolent.
Aquesta situació és pitjor a la que es donava a l’informe del 2009, quan dels 19 punts de control, només n’hi havia 1 de mediocre i cap de dolent.
Ara bé comparat amb els indicadors del 2008 la situació actual és molt millor. Llavors no hi havia cap punt amb el qualificatiu de molt bé i 13 dels punts eren mediocres o dolents.
En general L’informe de la Diputació indica que el 60% de punts estudiats a les conques de BCN presenten una qualitat de l’aigua bona o molt bona. Per contra, els punts qualificats com a dolents o pèssims han disminuït respecte a l’any 2009. Aquesta tendència s’observa a totes les conques excepte a la conca de la Tordera.
L’estudi reconeix que l’estat de conservació del sistema de ribera –és a dir, les lleres i els boscos més pròxims als rius– continua sent “més aviat dolent”. Els autors de l’estudi, professors universitaris, asseguren que la disminució dels recursos econòmics per a la restauració ambiental obliguen a no esperar una millora en aquest sentit
