Campoy critica el govern d’Artur Mas i li proposa receptes socials i per generar activitat econòmica

Share on twitter
Share on facebook
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

 

En una contundent carta, l’alcaldessa de Malgrat Conxita Campoy ha carregat contra les polítiques del govern català i en concret del seu president, Artur Mas.

A la missiva, publicada dimecres al Periodico de Catalunya, Campoy explica que ha rebut una carta de president i que abans d’obrir-la havia imaginat què li diria. Si seria l’anunci de liquidació del deure que la Generalitat té amb l’Ajuntament, o si prometria el manteniment de les subvencions a les llars d’infants.

D’aquesta manera Campoy critica la situació actual de les finances dels ajuntaments i també explicita algunes receptes que l’alcaldessa creu que poden ajudar a estalviar o a generar activitat econòmica. En aquest sentit aposta pel tancament dels Consell Comarcals, o com va anunciar a RP, la redistribució del model policial a Catalunya.

També creu que la Generalitat o la Diputació podria lloagr terrenys als ajuntaments per implantar zones econòmiques, o complementar les ajudes mínimes de 400€ amb contractes per l’administració de 400€ per complementar les ajudes . Campoy no estalvia crítiques a TV3 o el que considera engany entorn a les balances fiscals que creen expectatives gens aconsellables.

Finament la carta de Mas és per anunciar els actes commemoratius del 3r centenari del setge de BCN a la guerra de Successió.

Diu l’alcaldessa que no importa el que va passar fa 300 anys i que cal pensar en solucionar els problemes de la societat actual. En aquest sentit afirma que no vol la independència mentre hi hagi gent amb necessitat a Catalunya, i critica al govern de Mas entorn a Espanya.

Li recorda al president que el govern de la Generalitat, igual que fa el de l’Estat, també està implantant retallades en sectors claus com funcionaris, educació o sanitat.

La Carta de Campoy

Extreta del Periodico de Catalunya.

Rebo una carta del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya. L’emoció s’apodera de mi, però em sorprèn perquè la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, 11 de setembre, queda lluny i encara més, el dia de Nadal.

Artur Mas, durant la inauguració de les obres d’ampliació del carrer Major de Torrelavit, ahir. JORDI BEDMAR
La subjecto entre les mans mentre em pregunto què deu voler dir-me el President. ¿Potser que ens han ingressat l’1.600.000 euros que ens deu la Generalitat? O potser, ¿que ens agraeix donar la cara en primera línia per la situació de crisi que vivim? Segur que em comunicarà que implantaran un pla de treball per als joves, o que ampliaran les ajudes a la llei de dependència (això últim no ho crec, hi van votar en contra).

No ho sé. Pot ser que ens vulgui comunicar una reforma de la llei d’urbanisme de manera que si s’augmenta la densitat de vivendes no s’hagin de preveure més zones verdes o d’equipaments perquè, de totes maneres, no les podem construir. O faran una taxació del preu del sòl per evitar que es repeteixi una especulació com la que hem viscut fa poc. Fer-ho seria un acte de valentia, però no em vull enganyar; em deu dir que la competència és de Madrid. Però la podrien demanar, ¿oi?

No puc evitar pensar què em vol dir el President. ¿Firmaran un conveni amb els ajuntaments que tenen sòl industrial per posar-lo a disposició dels nous emprenedors pagant el lloguer la Generalitat i les diputacions? I que només després de dos anys, en funció del treball generat, començaran a pagar lloguer, amb opció de compra. ¡Seria un detall!

Potser em vol fer saber que ampliaran les ajudes als centres d’ocupació especial perquè entenen que són necessaris per a la normalitat, la justícia social i la tranquil·litat d’esperit de les famílies implicades. O que ens mantenen les subvencions de les guarderies i ens deixen ampliar determinades aules per fer-les més assequibles a les famílies i sostenibles per als ajuntaments.

Segueixo pensant en el contingut de la carta… ¿Deu voler informar-nos sobre alguna proposta dirigida a pal·liar els efectes de l’atur? Per exemple, a les persones que cobren la prestació de 400 euros, i que continuen tenint dificultats per trobar feina, se’ls podria oferir un contracte complementari de 400 euros més a canvi de prestacions laborals a favor de les administracions públiques o empreses privades. Segur que el President pensa, igual que faig jo, que l’atur es converteix en oci, que l’oci mal canalitzat es transforma en depressió i la depressió té un elevat cost social que es concreta en el malviure de les persones i el deteriorament social i familiar.

Qui ho sap, potser m’explica que corregiran els errors i les deficiències del desplegament de la Policia de la Generalitat, els Mossos d’Esquadra, i que els agents es dedicaran, mitjançant unitats especialitzades, al control de trànsit interurbà, a la investigació de greus delictes, a l’ordre públic…, i que els efectius dedicats a la seguretat ciutadana seran traspassats als ajuntaments perquè per fi s’han adonat que només la proximitat garanteix la seguretat del dia a dia i que l’estalvi i l’augment de la seguretat seria considerable, per descomptat amb l’adequat finançament dels ajuntaments. Així la Generalitat podria estalviar molt i els pobles serien més segurs.

El que més desitjo és que m’expliqui que tancaran els consells comarcals i que els treballadors, amb formació prèvia, seran cedits en proporció al nombre d’habitants als ajuntaments de la mateixa comarca per fer funcions d’inspecció de treball. La societat seria més justa si tothom pagués el que li correspon, les arques de l’Estat ingressarien més i els ciutadans rebrien més serveis i millors.

M’imagino què em dirà sobre la televisió de Catalunya, ‘la vostra’, i que a partir d’ara informarà del temps que fa a la resta d’Espanya, ja que si volem viatjar a Saragossa o a Madrid hem de consultar el temps en altres televisions. A la resta mostren el temps de tot l’Estat, menys a ‘la nostra’.

Il·lusa de mi, fins i tot penso que em comunicarà que han firmat un conveni amb les cooperatives d’agricultors perquè subministrin als ajuntaments verdures fresques per a les famílies necessitades. I que els diners sortiran de les subvencions que regalen a alguns diaris.

Que ens agraeix l’esforç que fem amb les escoles d’adults. Aquest esforç dels ajuntaments no fa que el fracàs escolar sigui tan greu.

Ja en ple deliri, penso que el motiu de la carta del President ha de ser encara més important, una cosa amb què ni tan sols he somiat. Té el “govern dels millors” i, per tant, s’ha d’esperar una cosa realment notable. ¡Ja ho sé! ¡Han cridat a consultes els dipositaris dels bons patriòtics perquè renunciïn als interessos pel bé del país i la Generalitat només tornarà el capital! Es podria fer, ¿no?

Finalment, confio que em dirà que el conseller Mas-Colell no jugarà més al joc al qual l’estan fent jugar perquè és una persona seriosa i seria una llàstima que perdés la credibilitat per culpa de les balances fiscals. Tenim serioses dificultats per sortir del forat en què ens trobem, però enganyar amb la “cartera” per anar creant expectatives no és gens aconsellable.

En fi, són tantes les coses que em podria dir el President que em tremolen les mans. ¿Obro ara la carta o encara no? No puc més, l’obro i ooohhh! Em diu que han acordat commemorar l’any que ve els 300 anys de l’11 de Setembre. I que, malgrat les pèrdues de llibertats, el poble català no s’ha rendit mai. I ens convida a participar en els actes que s’hi acordin.

¡Quin desengany! ¿Vol que li digui una cosa, senyor President? A mi m’importa molt poc el que va passar fa 300 anys. La història és així. El que està fet, està fet, i si ens vam aliar amb qui no ho hauríem d’haver fet, doncs mala sort. La meva mare em deia de broma: “Filla, si les coses es poguessin canviar, quantes es farien de manera diferent”, i acabava amb un ‘xxxst! Si el timbaler del Bruc en comptes de tocar el timbal s’hagués tocat una altra cosa, qui sap si avui seríem francesos”.

A mi, President, el que m’importa és saber què he de dir als meus, als meus conciutadans, quan vénen a veure’m plorant, humiliats, desesperats, perquè ja no saben què fer. Voldria viure en un país en què els seus dirigents no pensessin només en ells mateixos sinó en el seu poble. No vull cimeres, no vull “un govern dels millors”. Vull polítics i un govern que no perdin el temps i que aporti solucions a la situació actual.

Vull un President que demani disculpes pel ‘cas Millet’, per la resta de casos que estan sota sospita o imputació, i que no es digui que això respon a una estratègia judeomaçònica de Madrid. Vull que denunciï la corrupció instal·lada en alguns sectors de la societat política, banquera, industrial o social (diner negre). Sé que per fer això primer s’ha de reconèixer que s’han comès alguns errors.

No necessito retrocedir 300 anys per veure pèrdues de llibertats, que afecten sobretot els més humils i les classes mitjanes, perquè els altres, la classe política i els poderosos econòmicament, continuen mantenint una sanitat de luxe, col·legis privats i tenen garantida l’entrada a la universitat.

En pocs anys de govern ja ens fem una idea del concepte que tenen del país i de la seva gent. Davant la incompetència és més fàcil dir que la culpa és de Madrid. I sí, President, algunes persones des de Madrid i de la resta de l’Estat són culpables d’alimentar una clara animadversió respecte a Catalunya, però nosaltres no podem pensar que el que hem fet i que el que estem fent està tot bé.

Tampoc necessito mirar 300 anys enrere per saber quin concepte i quina idea de país té, Sr. President. En la meva memòria recent vull recordar i recordo el govern del tripartit. No hi havia ningú per fer un traspàs com exigeix una democràcia. Els havíem usurpat una parcel·la de poder que pensaven que era exclusiva de Convergència i Unió i el primer missatge va ser la mala gestió i que les arques estaven buides. El tripartit havia perjudicat Catalunya. I, ¡paradoxes de la vida!, els que més malament van gestionar les seves carteres van pujar en vots, a més d’altres partits que faran que Catalunya i Espanya siguin ingovernables i de difícil gestió.

Però vostès ho prefereixen així i també relegar els socialistes. No li interessem perquè tenim projecte de país malgrat la seva complexitat. El tripartit va cometre un error, socialistes inclosos. Vam fer un traspàs de bona fe. Ni una crítica sobre el que vam trobar de la seva anterior gestió en el govern. Ara ens ho fan pagar en comptes d’agrair-ho. L’error del tripartit va ser no haver fet una auditoria primer i explicar al poble de Catalunya després com van deixar vostès l’estat dels comptes. I, finalment, convocar eleccions. No ho vam fer i ens vam dedicar a gestionar el que ens van deixar; la seva herència.

Es podrien haver criticat les coses que es van fer bé o les que es podrien haver fet de diferent manera, com han fet vostès durant els seus mandats. Però, com li deia, en lloc de fer això, ens vam embolicar amb l’estatut. Un estatut que vostès ens van exigir de màxims per votar-hi a favor, tot i saber que ens passarien el corró. L’erosió a què van sotmetre el tripartit no era per si aquell govern gestionava bé o malament sinó pel concepte de possessió, del que creien que era seu en exclusivitat. Ha de saber que Catalunya també és meva i sobretot és del poble de Catalunya, de tota la seva gent. I que no vull la independència ni perdre el temps mentre un sol de nosaltres passi necessitats.

Quan van tornar al Govern de Catalunya la seva estratègia va ser parlar de l’herència rebuda, cosa que nosaltres no vam fer. I ara que són incapaços de canviar les coses es treuen del barret de copa la mateixa cançó de sempre. No s’enganyi, President, i treballi per a tots sense distincions, i en lloc de crear estructures d’Estat, que ja en tenim (Parlament, seguretat, competències, encara que algunes siguin compartides), exerceixi de president i demostri que pot gestionar el que de moment té, que és molt.

La seva política de retallades és la mateixa que la del President del Govern espanyol: retallades als funcionaris, a la llei de dependència, en educació, sanitat i…

¿Quina és la diferència? Jo no la veig.

 

Subscriu-te gratuïtament,
el butlletí de notícies cada dia al teu correu.

El més llegit
Categories
Més ambits geogràfics