La Mesa de la Mobilitat del Maresme, integrada pel Departament de Territori i Sostenibilitat i representants del Consell Comarcal, ha acordat l’elaboració d’un nou pla de millora de la mobilitat que respongui a les necessitats actuals i a les previsions de demanda de la comarca. Aquest programa girarà al voltant de les millores en les infraestructures viàries i ferroviàries, en els serveis de transport públic, i de la millora de la política de peatges. En el decurs de la reunió de la Mesa, el secretari d’Infraestructures i Mobilitat del Departament, Ricard Font, també ha fet balanç de les mesures aplicades per a la millora de la mobilitat al Maresme en els últims anys.
A nivell viari, segons la Generalitat, la mobilitat es canalitza bàsicament per l’autopista C-32 i l’N-II, que recullen tant el trànsit de llarg recorregut com el trànsit local i comarcal. La crisi econòmica han provocat que l’N-II augmenti el trànsit de forma considerable. Es calcula que uns 30.000 vehicles passen a diari en alguns punts de la via. Això, però, sense que la carretera tingui la configuració adient. El nou pla de mobilitat ha de permetre establir un sistema alternatiu a l’N-II per a les comunicacions intracomarcals.
Per la seva banda, la C-32 manté una mitjana diària de 38.000 vehicles diaris, amb puntes de 75.000 en algun tram. Aquesta infraestructura requereix d’actuacions de millora de la connectivitat i està pendent de l’ampliació fins a Lloret
La Generalitat recorda els descomptes aplicats des del gener per incentivar l’ús de l’autopista i que ja beneficia a 90 mil usuaris comarcals.
Pel que fa als serveis ferroviaris, Font ha remarcat la posada en marxa ahir de la nova Rodalia de Girona, que connecta la nostra comarca amb Girona i Figueres amb 16 trens diaris.
Es preveuen imminents millores a les estacions d’Ocata, Mataró i Sant Pol i dels sistemes de senyalització a l’Alt Maresme.
A nivell de transport públic per carretera la Generalitat preveu la posada en marxa en breu de una nova línia de bus entre Mataró i BCN i d’altres millores, sobretot al baix Maresme.
