Els populars reproven la utilització de les xarxes socials per proferir injúries i crítiques des de l’anonimat, pel que donen suport a les accions judicials contra aquests missatges. En canvi , no entenen que dins aquesta querella s’hi inclogui el manifest anònim, atribuït a agents policials, aparegut el mes de gener.
Aquest manifest va sortir a la llum a través del bloc personal del portaveu del PP, Óscar Bermán, que recela de veure’s barrejat en aquesta denúncia. Diu Bermán que, tot i que el govern creu que rere els tweets hi ha agents policials, no es pot barrejar amb el manifest, sorgit a partir d’afirmacions de l’alcalde
El govern va respondre que les accions en cap cas van dirigides contra el PP i la difusió del manifest, i que l’alcalde es veu obligat a denunciar les possibles actituds impròpies de qualsevol col·lectiu de professionals públics en referència a la denúncia que va fer el batlle entorn a les baixes laborals en el cos de la policia.
Per la seva banda Esquerra va qualificar de covards els missatges anònims a les xarxes, però creu que la línia entre llibertat d’expressió i el dret a la imatge i l’honor és molt fina.
El seu portaveu, Francesc Alemany, demana a més que dins la querella també s’incloguin altres missatges crítics amb els agents díscols i que no s’han inclòs en l’informe previ a la denúncia. Alemany diu que sobten els criteris emprats.
Creu que el fet de querellar-se només d’alguns missatges semblaria respondre a una venjança contra el col.lectiu policial crític amb l‘Ajuntament i els nous comandaments.
CiU dóna ple suport a l’inici del procés judicial. Joan Gallart diu que no es poden utilitzar les xarxes per llençar crítiques anònimes quan el més senzill és seure i tractar les desavinences cara a cara.
Amb tot el govern explica que en els tweets s’han desvetllat el contingut de reunions policials i que en el manifest es podria trobar una calumnia contra el cap de la policia.
