La Diputació de Barcelona ha lliurat a l’Ajuntament de Malgrat l’estudi sobre les Mines de Can Palomeres, en el què s’analitza la documentació existent d’aquesta explotació minera destinada a l’extracció de ferro i la seva exportació a través de vaixells, cap al nord d’Europa.
L’estudi, dirigit pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, analitza la documentació escrita i gràfica de l’època de l’explotació que permet conèixer la història econòmica i social del Malgrat de principis del segle passat. També es fa un inventari dels 46 elements constructius conservats a l’espai de protecció de Can Palomeres, estableix el sistema de funcionament del conjunt de les mines i adjunta una transcripció dels documents més importants.
L’arqueòleg Joan Llinars, responsable de l’estudi, explica què inclou aquest estudi.
Entre 1909 i 1914, l’empresa francesa Societat de les Mines de Ferro de Malgrat va desenvolupar una ambiciosa explotació minera destinada a l’extracció de mineral i a l’exportació al nord d’Europa, a través de vaixells. A l’empresa hi treballaven més d’un centenar de persones, procedents majoritàriament de les zones mineres de Múrcia i d’Almeria, moltes de les quals amb les seves famílies van establir-se definitivament a Malgrat.
Tota la instal·lació de l’explotació, composta per elements metàl·lics, va ser desmuntada fa dècades i ja no existeix. En canvi, les estructures construïdes d’obra es conserven en la seva majoria, moltes d’elles parcialment ocultes per la vegetació i més o menys afectades per processos de degradació, però que encara permeten la seva recuperació i rehabilitació. De fet Llinars explica que aquest estudi possibilitarà la recuperació de l’entorn de les Mines.
Entre les parts reconeixibles d’aquella època hi ha la Pilona, que era la base de la zona de càrrega de vaixells i les boques de les mines, però, més amagades es poden veure una estació de càrrega, a la part de les mines i un carregador de vagonetes.
El dia 18 de maig es farà la segona jornada de descoberta de les Mines, amb la previsible presencia del mateix arqueòleg que ha fet l’estudi
