Ràdio Palafolls ha preguntat a 3 professors universitaris sobre els beneficis i perjudicis d’una planta de biogàs com la que una empresa de PLF vol instal.lar al polígon d’en Puigverd.
Els tres coincideixen en posar de manifest els beneficis d’aquestes plantes que transformen la matèria orgànica en energia.
En valoren el fet de ser una energia renovable que reaprofita i converteix uns residus en energia.
El catedràtic d’Ingenieria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya, Xavier Flotats, hi veu tots els beneficis i pocs problemes. Apunta que l’únic inconvenient que podria existir seria de possibles olors un cop tractats els residus. Assegura, però, que si la planta està ben dissenyada, aquest risc es minimitza.
D’igual manera s’ha expressat el professor del Departament de Química i Biologia Ambiental de la Universitat Autonoma de BCN, David Gabriel, que assegura que si la instal.lació és l’adequada i el manteniment el correcte, com en qualsevol instal.lació industrial, no hi hauria d’haver cap problema d’emissions ni de pudors.
Tots els experts apunten que el principal problema que es podria donar és d’olors sobretot amb el fang que resulta un cop acabat el tractament. Unes pudors, però, que poden ser evitades amb un correcte tractament. De tota manera, Remei Aldrich, enginyera química i professora d’un màster d’Energies Renovables, explica que aquest fang pot ser reutilitzat a la pagesia i en valora l’alt poder fertilitzant. De fet a Aldrich no li preocuparia la instal.lació d’una planta cde biogàs a PLF i explica que a casa nostra hi ha desconfiança, perquè encara són instal.llacions desconegudes. Explica que a Alemanya n’hi ha ja 10 mil plantes, mentre que a Espanya no arriben a les 40.
Del possible impacte visual, els experts expliquen que són 3 grans cilindres, però recorden que estarien en un espai industrial i que podrien ser fins i tot mig soterrats.
A PLF la possible planta de biogàs ha aixecat molts recels de veïns i de partits polítics, que temen del possible impacte ambiental, paisatgístic, d’olors i fins i tot d’impacte de camions circulant al polígon.
[row][one_fourth]El projecte de Bioiberica[/one_fourth][three_fourths]
L’empresa farmacèutica Bioibérica se centra en l’elaboració d’heparina. Per la producció d’aquest medicament anticoagulant utilitzen diverses restes de materials animals i fins ara, els residus orgànics que es produïen eren traslladats i gestionats a fora.
La companyia vol evitar externalitzar el tractament de les restes animals amb què treballa i construir, així, una planta de biogàs que permeti, alhora, gestionar les seves deixalles, amb el que s’estalviaren els costos de tractar-les fóra de Palafolls, i amb el que produirien, també, energia d’autoconsum, segons ha explicat l’Ajuntament.
Però per fer mes rendible la planta proposen que també s’hi tractin restes d’altres empreses. Un dels temors és, precisament, que l’acumulació de les restes a l’espera de ser tractades, provoquin olors molestes. El consistori manté, però, que les deixalles d’altres empreses no s’acumularien al municipi, sinó que es concentrarien a Granollers, pel que mantenen que, així, s’evitarien les males olors.
Les restes es traslladarien a diari amb un camió cisterna a la planta de Palafolls.
El projecte planteja crear una planta amb 3 grans dipòsits tancats i on cadascun compliria amb una funció específica de la producció de biogàs. En el primer s’emmagatzemaria la matèria animal. Segons manté el Consistori, s’hi injectaria tota la matèria orgànica utilitzada per Bioibérica juntament amb la que arribés de Granollers i passaria directament del camió al dipòsit.
En el segon magatzem, és on es tractarien tots els residus. Seria el digestor, tancat hermèticament, sense aire, on es tractarien les deixalles a través d’un procés que combina vapor amb electricitat.
Però com ja diu un dels principis de la ciència, la matèria ni es crea ni es destrueix, només es transforma. Així, el seu tractament no faria desaparèixer al complet les deixalles. Un cop s’hagués obtingut energia, que s’utilitzaria per l’autoconsum de la companyia, quedarien restes de la matèria orgànica processada al digestor. Es tracta d’una espècie de fang que l’Ajuntament manté que es gestionaria fóra del municipi i que s’emportaria a diari un camió cisterna.
Per tal que la planta de biogàs, tal i com s’ha plantejat, pugui tirar endavant, però, cal modificar el planejament urbanístic actual, ja que, de moment, no permet la construcció d’una planta de les dimensions que planteja la farmacèutica.
[/three_fourths][/row]
