La primavera i també part de l’hivern han estat èpoques especialment generoses aquest any pel que fa a les precipitacions, amb uns registres que han permès que el cabal de rius hagi millorat respecte la situació de sequera viscuda durant els mesos de tardor i hivern.
Aquest fet ha provocat que l’assecament del riu Tordera en superfície s’hagi vist retardat respecte el que s’havia viscut en anys anteriors.
Enguany, i segons expliquen els experts, fins a mitjans de juny el riu ha comptat amb aigua en superfície, aportant aigua al mar. Una situació, però, que va començar a canviar a finals de mes, moment en què el riu es va començar a assecar altra vegada.
Malgrat que pugui semblar una situació normal de cada any, i habitual en l’època d’estiu, els especialistes insisteixen en què no sempre ha estat així.
En aquest sentit, afirmen que el riu antigament sí que comptava amb aigua en superfície durant l’estiu, quan l’acció humana no era tant notable.
Ho explica Enric Sagristà, investigador del CEAB.
L’investigador destaca que un dels principals motius d’aquest assecament de la Tordera és la sobreexplotació que es fa de l’aqüífer del riu per donar abast a les poblacions de la zona i també a l’increment de l’activitat turística.
Sagristà, en aquest sentit, celebra que l’ACA hagi posat a ple rendiment la dessalinitzadora, cosa que ha permès reduir l’explotació de l’aqüífer. A la vegada, però, destaca que la mesura no és suficient per mantenir el cabal ecològic del riu.
Sagristà espera que les possibles pluges que puguin caure de cara a la tardor permetin abastir d’aigua en superfície el riu abans de les dates en què que s’ha estat produint els darrers anys.
