El jurat popular ha condemnat per homicidi -sense atenuants ni agreujants- el noi francès que el juliol de 2011 va clavar una ganivetada mortal a un turista de 15 anys en el transcurs d’una baralla a Lloret. D’aquesta manera, el tribunal considera que la punyalada va ser un acte accidental en què l’acusat no tenia intenció de matar, tot i que era plenament conscient que clavar una navalla al tòrax pot comportar la mort.
La deliberació ha sigut ràpida però no unànime. En menys d’un dia, set dels nou membres del jurat van decantar-se per la tesi de l’homicidi donant plena credibilitat a la versió de l’acusat en què assegurava que mai va tenir intenció d’acabar amb la vida de la seva víctima. El veredicte també va tenir en compte els raonaments de la defensa que afirmava que la ganivetada es va produir en el context d’una baralla que, per essència, “és dinàmica, sobtada i imprescisa”. Aquesta justificació permetia descartar qualsevol besllum d’una decisió premeditada i inequívoca d’acabar amb la vida del menor.
El tribunal popular ha considerat provada la possibilitat de defensa del menor, encara que aquesta fos infructuosa.
El que no fa el veredicte és exculpar l’agressor de saber que si s’utilitza un ganivet es pot acabar matant perquè es tracta d’una arma potencialment perillosa.
A això cal sumar que l’acusat no presentava cap tipus de trastorn mental i que, per tant, era plenament conscient del resultat que podia acabar ocasionant.
En el seu veredicte, el jurat popular ha refusat apreciar cap atenuant a l’acusat. Això no s’ha tingut en compte el relat de l’acusat que assegurava que aquell dia anava begut, ja que no s’ha acreditat.
Tampoc es van creure la idea de la “por insuperable” perquè, al seu entendre, la baralla va ser d’un contra un i no del grup de la víctima cap a l’acusat.
El jurat es va oposar també a la possibilitat que en la redacció de la sentència es doni l’opció a l’acusat de sol•licitar la suspensió de la condemna o a demanar l’indult al Govern de la Nació.
En acabar la lectura del veredicte, les parts van proposar la pena de presó que consideraven ajustada imposar. Les acusacions reclamaven 15 anys -la màxima- i la defensa, 10 anys -la mínima.
