Candini acusa a Campoy de populisme i demagògia

Share on twitter
Share on facebook
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

2 dies després que el “Periodico de Catalunya” publiques la carta de l’alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy, en la que criticava al govern d’Artur Mas, una altra alcaldessa, la de Calella, ja l’ha respost.

A través d’una carta, també al Periodico, Montserrat Candini, de CiU, defensa les decisions de Mas i seu govern i assegura està perplexa pels retrets de la socialista Conxita Campoy.

Conxita Campoy (PSC)

D’entrada Candini situa les critiques de l’alcaldessa de Malgrat en la desesperació en la que les batlles han d’afrontar la gestió dels consistoris, però no dubte en adjudicar-li cert grau de demagògia i populisme. La nacionalista explica que la Generalitat no té diners, d’una banda pel dèficit fiscal i pel deute de l’Estat amb Catalunya, però també apunta als 7 anys de Tripartit com a causa dels greus problemes econòmics de l’administració catalana.

En aquest sentit diu acusa al tripartit d’endeutar la Generalitat fins més enllà de l’any 2100, cosa que ha obligat al govern de Mas a aplicar retallades.

Candini li recorda a Campoy que va ser el tripartit qui va deixar molts expedients de la llei de dependència per resoldre i molts milions d’ajudes que no tenien pressupost.

Montserrat Candini (CiU)

De fet Candini diu que el govern de Montilla, tot i que els efectes de la crisi ja es feien evidents , no va prendre mesures per reduir les despeses públiques.

Per tot plegat l’alcaldessa de Calella, que a més és senadora de CiU a Madrid, li diu a la seva homologa socialista que no pot quedar al marge de l’herència deixada pel govern tripartit de Maragall i Montilla

La Carta de Montserrat Candini

Estimada Conxita, [alcaldessa de Malgrat de Mar del PSC],

Artur Mas i Jordi Pujol en una reunió de l’executiva conjunta de CiU. DANNY CAMINAL
Llegeixo la carta que has adreçatal president Mas,publicada en l’edició de dilluns, 3 de juny, d’EL PERIÒDIC DE CATALUNYA, amb el respecte de qui et sap referent en el món del municipalisme, conscient dels anys que fa que exerceixes aquest càrrec. Saps molt bé com pot ser de difícil el dia a dia de qui ha escollit assumir, en primera persona, la difícil tasca de representar a l’Administració més propera als ciutadans. Els alcaldes i les alcaldesses coneixem més bé que ningú la realitat de les persones que ens han confiat el mandat d’administrar la societat a peu de carrer, gestionant els pressupostos i, de vegades, la misèria.

Però el respecte amb què llegeixo les teves línies topa amb la perplexitat que em provoca comprovar el reguitzell de retrets al president Mas. Tots som conscients de com és de difícil governar amb les condicions actuals, especialment, des de l’alcaldia.

Estic convençuda que saps és de dur mantenir uns serveis públics de qualitat quan a la caixa no hi ha ni cinc. Com que tinc la seguretat que bona part de les teves reflexions sobre la forma d’actuar del Govern de Catalunya responen, d’una banda, a la desesperació amb què els alcaldes i alcaldesses hem d’afrontar el dia a dia amb els nostres conciutadans i, de l’altra, a una mal entesa confrontació política que utilitza la demagògia i el populisme en moments en què convé estar fer pinya.

Els catalans estan cansats de l'”i tu més”. Els catalans volen un “Podem!”. I podrem si som capaços de canviar una situació que s’ha demostrat injusta per a Catalunya, que ha de veure com patim un dèficit fiscal anual de 16.543 milions d’euros. 45 milions d’euros al dia, ¡amb els quals podríem construir un hospital cada dia! Entre els anys 1986 i 2009, Catalunya ha aportat a l’Estat 289.724 milions d’euros, que ¡NO han tornat! Espanya deu a Catalunya 11.000 milions d’euros entre deutes pendents i despeses de més que la Generalitat ha d’assumir per culpa de decisions estatals en èpoques de governs del Partit Popular, sí, però també en èpoques de Govern del Partit Socialista i no poques.

Sé que és molest recordar l’herència que CiU va rebre dels set anys de Govern tripartit, però la ciutadania ha de saber en quines condicions vam assumir el Govern de Catalunya. Tu, Conxita, no pots restar al marge de la responsabilitat que el PSC té en l’estat en què es troben les arques públiques catalanes.

No hem d’oblidar que, tot i que la crisi ja es feia notar des de l’any 2007, el 2010 el Govern tripartit continuava gastant com si la crisi no existís. Durant l’últim any de tripartit, un de cada tres euros gastats no estaven coberts per impostos, la qual cosa obligava a finançar el deute mitjançant crèdits i pagaments endarrerits. Amb aquests abusos, el Govern tripartit va deixar Catalunya endeutada fins a l’any 2108, del segle XXII, poca broma.

A la teva carta, Conxita, també parles de la llei de la dependència, però no expliques que el tripartit va deixar 100 milions d’euros en ajudes a les famílies que no estaven pressupostats, i 55.000 expedients de la llei de la dependència pendents de resolució.

Aquests són dades auditades per un òrgan independent com la Sindicatura de Comptes. És l’herència de la qual no parles, de la qual no vols sentir parlar.

Per culpa d’aquesta herència, el Govern català s’ha vist amb l’obligació de fer ajustos de la despesa per valor de 4.000 milions d’euros durant els anys 2011 i 2012. Sí, Conxita, són aquelles retallades amb què, ara, molts membres del tripartit s’omplen la boca.

Em dol que una alcaldessa socialista acusi el Govern de CiU de voler distreure l’atenció amb un Estatut impulsat pel president Maragall –¿ho recordes?–. Un Estatut que hem defensat com qui més, entenent que era necessari per a Catalunya, al marge de qui estigués al govern quan es va impulsar.

Respecto que rebutgis la independència de Catalunya. Precisament perquè hi ha catalans que comparteixen la teva visió d’una Catalunya dins d’Espanya, la majoria de diputats del Parlament de Catalunya treballen intensament per aconseguir que els uns i els altres, els que desitgen un Estat propi per a Catalunya i els que no, tots, es puguin pronunciar democràticament en un referèndum, perquè no siguin només els polítics els que parlem, sinó que siguin els ciutadans que així ens ho van encomanar el 25 de novembre del 2012.

No menystinguis, Conxita, aquells que pensen diferent de tu. Els que creiem viable i necessari un Estat propi per a Catalunya no ho fem respecte als que defensen la teva posició. Kant deia que a l’esclau li costa decidir ser lliure i vull creure que els teus anys com a alcaldessa t’han aportat la dosi de realitat necessària com a responsable públic per entendre que avui al segle XXI per obediència no es fa res, es fa per reflexió .

Estic convençuda que comparteixes amb mi aquest principi de “Res sobre nosaltres, sense nosaltres”.

Amb afecte,

 

Subscriu-te gratuïtament,
el butlletí de notícies cada dia al teu correu.

El més llegit
Categories
Més ambits geogràfics