Era el dimarts, dia 31 de gener, cap al vespre quan les tropes de l’exercit Nacional feien la seva entrada a PLF, un poble ja abatut i cansat de tres anys de Guerra Civil. Les tropes vam completar amb l’entrada al nostre municipi la conquesta del Maresme, sols una setmana després d’haver entrat a Barcelona.
La portada de “La Vanguardia Española” de l’endemà dimecres primer de febrer del 39, publicava que les tropes nacionals havien ja penetrat a la província de Girona ocupant els pobles de Tordera, Calella Pineda i Malgrat en una mateixa jornada.
El palafollenc Lluís Moner, tenia llavors 8 anys i recorda el passeig de les tropes nacionals pel carrer Major de PLF.
Els nacionals van entrar a PLF després d’ocupar Malgrat de Mar, que sols uns dies abans havia patit, per atzar, un atac aeri amb 16 víctimes mortals, cosa que va fer que molts veïns de Malgrat decidissin refugiar-se a PLF davant l’entrada dels franquistes.
Els republicans encara abans de marxar van deixar una sorpresa pels nacionals a les Mines de Can Palomeres de Malgrat. Ho explica Sònia Garangou, historiadora de Malgrat i autora del llibre “Malgrat 1930 – 1940, els anys silenciats”.
Els nacionals van haver de fer parada al nostre municipi ja que l’exercit republicà, per evitar l’avenç dels nacionals, va fer volar el pont sobre la Tordera, que aquells dies de pluja anava de banda a banda. A més un petit reducte de soldats republicans van crear resistència al castell de St. Joan de Blanes.
Després de l’ocupació, una guarnició italiana d’antiaviació es va instal·lar, amb tendes de campanya, a Can Puig i després una altre guarnició, més completa, es va instal·lar al barri de St. Lluís, en un campament amb mòduls de fusta.
El dia 12 de febrer del 39 ja es va decretar un nou govern local. D’aquesta manera van començar més de 35 anys de dictadura Franquista a PLF.
