Els nou recursos contra la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local ja han sigut admesos a tràmit en el Tribunal Constitucional.
Aquestes al•legacions a la llei impulsada pel Govern central del Partit Popular assenyalen que la nova legislació suposa la retallada dels drets i la limitació d’actuació dels Ajuntaments. Unes mesures que consideren inconstitucionals i que el ple de l’organisme jurídic estatal estudiarà. De totes maneres, el fet que s’hagin admès a tràmit aquests recursos no suposa cap mena de pronunciament, ja que el Tribunal Superior encara ha de resoldre el cas.
Si bé el Govern de Madrid defensa que la nova llei tractarà d’aconseguir la sostenibilitat local, millorar el repartiment de les competències i la modernització dels consistoris, molts Ajuntaments s’han oposat a la reforma.
De les 3.500 entitats que han signat aquests recursos davant el Constitucional, gairebé 850 són catalanes. A PLF la reforma de l’administració ja va rebre dures crítiques, i altres municipis de la nostra zona ja van aprovar mocions contra la mesura.
La nova llei també promou la desaparició de les anomenades competències impròpies, aquelles que fan els consistoris perquè les autonomies no les fan. A la vegada tampoc es podran crear noves empreses públiques municipals, i les existents s’hauran de dissoldre.
Molts ajuntaments veuen que amb la reforma local es posa en perill els serveis i les activitats que depenen dels consistoris, com ara els serveis socials, les llars d’infants, o d’altres que es consideren impròpies.
Quan entri la reforma en vigor, el 82% dels regidors que hi ha a l’Estat no tindrà sou. Això vol dir que a PLF per exemple només els 3 regidors que tenen dedicació exclusiva podran tenir un sou del consistori.
